AUCA DEL TEATRE MEDIEVAL
(No name no life. Erik, Nuria,Maria, Daphne, Maite, Julud)
Sota els gots la caiguda de Roma,
les llengües vernacles foren més importants per la seua forma.
El seu pensament teocràtic feia l’antropocentrisme impossible,
va acabar sota els turcs amb la caiguda de Constantinoble.
A partir dels trops litúrgics es van crear
miracles, misteris i sagramentals.
Quan les obres començaren a ser vulgars
els actors a les places els van tirar.
Com de tots és conegut el teatre profà
el protagonitzaven bufons, mims i joglars.
I ja tothom ho sap que el teatre religiós
dins de les esglésies les representacions són.
El segle X, arribaren, els textos teatrals.
Consuetes religiosos, descriptius i detallats,
que indicaven els sacerdots com havien d’actuar.
I la seua versió profana, a les festes populars,
el famós joc d’escarni, on canviar de personalitat.
I si vols participar als escenaris processionals
moure’t necessitaràs i/o amb carros funcionarà.
Escenaris múltiples per a representacions úniques,
on es diferencia un eix vertical
del bé sempre dalt i baix és on estava el mal.
El teatre religiós amb una estructura cantada
representada pels sacerdots i homes amb molta bona gana.
I ja per acabar no oblides l’esforç dels joglars
que soportaven tota mena de desgràcies
i anaven d’un lloc a l’altre sempre fent acrobàcies.
* VERSIÓ MUSICADA per Erik Laguna
El teatre ix de les esglésies
AUCA DEL TEATRE MEDIEVAL (1-David Tortosa 2-Quique Guaita 3-J. Alejandro Serón 4-Nizar Wahi 5-David Lozano) 1- Des de la caiguda de Roma, fins a la de Constantinoble, es va adoptar un pensament teocràtic, no molt raonable. I amb l’aparició de la literatura, i les llengües vernacles, el llatí ja no va ser l’única llengua dels espectacles. 2- A l’Edat Mitjana naix el teatre amb la religió. Que parlava de la vida dels sants, però no causà molta addicció. I com que va començar a utilitzar frases bròfegues i acudits. L’espectacular teatre va tindre que eixir dels espais beneits. 3- Amb la llengua naix la consueta, que era una mostra de guió velleta. Mentre permetia el joc d’escarni, fer de Déu al pobre dimoni. 4- L’origen se sap que era religiós, però es feia en llengües vernacles, per a la comunicació. Els actors es desplaçaren en l’escenari processional, i als escenaris múltiples, amb una estructura era horitzontal. 5- A esta època, teatre de dues maneres hi havia, que als interessos de tothom responia. Sacerdots i joglars, com actors eren a qui dels dos més bo, però tothom ha de recordar que elles també feien obres a muntó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada